OCCITAN
Occitània a 10 ans. Ma region, es un país.
L’après miègjorn dins las nívols, lo ser sul pavat e un levar de solelh a l’iòda.
Occitània es un torn del monde dins lo temps d’un miratge.
Rapida coma la joventut, que barrutla de pertot sens despensar un sòu, aquò es l’ambicion de
ma region.
Una joventut ambiciosa qu’a tot a contar. Ma region parla naut e fòrt, ma region ditz
putan e ditz boducon, aquò pega, aquò romega e aquò espanta.
Tot çò qu’a a bastir, es bastir deman. Deman serà verd o deman serà pas res,
deman serà social ; deman serà solidari, deman es pas tan luènh, per ma region deman
èra ièr.
Visionària, ma region, noirís l’avenidor e noirís los sòmis. A la santat, a la
pesca e albèrga l’espaci. D’estelas dins las vilas, d’estelas dins las campanhas.
D’estelas filantas, de planetas, d’univèrses sus un sol territòri.
Un sol territòri e un mosaïc de terradors, un veirial. Ma region es a beure, ma region
se manja. A la la sabor de la mar, a la sabor de las estivas, a la sabor dels caps cosinièrs e la
sabor de la carrièra, a la sabor dels mercats e la sabor dels païses d’a costat… A la sabor
d’aculhir en fèsta.
Es perque es plurala qu’innòva, que va endavant. E mai se fa
fòrça passes endarrièr. Aicí, se recuola pas jamai, se bastís. Aicí sèm orgulhoses. Sèm
totes fraires… Sèm totas sòrres d’una meteissa region qu’oblida pas sas marcas, sas
identitats, sas diferéncias, son istòria… oblidarai pas jamai ma menina.
Ma region es un país, un país per la vida.
Un matin dins los Pirenèus, un aprèp-miègjorn en vila, e un ser d’estiu breçat per la
Mediterrània.
Occitània, me sembla.
Ma region, nos amassa.
CATALAN
Occitània té 10 anys. La meua regió és un país.
La tarda als núvols, el vespre als carrers i una alba salada.
Occitània és una volta al món, amb el temps d’un miratge.
Ràpida com la joventut, circulant per tot arreu sense gastar ni un cèntim, aquesta és l’ambició de
la meua regió.
Una joventut ambiciosa amb moltes coses a dir. La meua regió parla alt i clar, la meua regió diu
« putain » i diu « bouducon que ça pègue », « que ça roumègue » i « ça l’espante ».
Tot el que ha de construir, per construir demà. Demà serà verd o no serà pas,
demà serà social, demà serà solidari, demà no és pas tan lluny, per la meua regió demà
va ser ahir.
Visionària, la meua regió nodreix el futur i nodreix els somnis. Té salut, té energia i alberga l’espai. Estels a les viles, estel als camps. Estels fugaços, planetes, universos sencers al mateix territori.
Un mateix territori i un mosaic de terres, un vitrall. La meua regió és per beure, la meua regió
és per menjar. Té gust de mar, té gust de prats d’estiu, té el gust dels xefs i del menjar de carrer, té el gust dels mercats i dels països veïns… Té gust d’acollida i de festa.
Perquè és diversa, innova, avança, encara que faci molts passos endarrere. Aquí, no reculem mai. Construïm. Amb orgull. Sem tots germans, sem totes germanes d’una mateixa regió que no oblida pas les seues referències, les seues identitats, les seues diferències, la seua història… No oblidaré mai la meua àvia.
La meva regió és un país, un país de per vida.
Un matí als Pirineus, una tarda a la vila i un vespre d’estiu bressolat pel Mediterrani.
Occitània se m’assembla.
La meua regió ens assembla.